Salut i documentació 2.0
XV Jornadas Nacionales de Información y Documentación en Ciencias de la Salud
Bibliosalud 2014: retos en compañía
El Ilustre Colegio de Médicos de Madrid se ha convertido durante un par de días en el escenario de lujo donde compartir conocimiento y experiencias sobre información y documentación en el ámbito de la salud. En tiempos de redes sociales y con el acceso generalizado a un creciente volumen de información, más que nunca el filtrado y la evaluación de todo este volumen de información generada es uno de los grandes retos con que se encuentra todo profesional. Este es el contexto que convierte en imprescindibles las Jornadas de Bibliosalud 2014, un espacio donde hacer balance de la actualidad y de las principales tendencias del sector con un programa muy intensivo, interesante para profesionales de la información y la documentación y (también) para médicos, farmacéuticos, enfermeros, economistas de la salud, psicólogos, fisioterapeutas, estadísticos, etc.
En la conferencia inaugural “Colegios invisibles y otras formas científicas no colegiadas ni invisibles de acceder a la información relevante en el momento oportuno” se valoró ampliamente el hecho que actualmente es posible (y recomendable) identificar y acceder al conocimiento mayoritario sobre una cuestión y, también, a su posicionamiento contrario mayoritario. Para entender el mundo, merece la pena hacer una fotografía, si bien no exhaustiva, sí significativa sobre cuáles son las fuerzas y los intereses principales que se esconden detrás de cada cuestión de forma que el conocimiento formal y el conocimiento informal sean elementos facilitadores de una buena aproximación a un conjunto de realidades que se deben considerar para elaborar una visión crítica de cualquier tema.
De este modo, la función de filtrado de la información más relevante es tan necesaria como siempre; las herramientas y los recursos para lograrlo es lo que ha cambiado. Sin embargo, el peligro de los tiempos actuales es que nos quedemos en la superficie. Una reacción fácil es quedarnos con los grandes titulares y (solamente) con los documentos de síntesis. La cuestión es ser conscientes de que debajo de la punta del iceberg, siempre hay mucho más. Además de todo esto, hay que leer y hay que escribir, hay que elaborar el conocimiento como siempre se ha hecho aunque ahora, en base a la rapidez de acceso y a la profusión de herramientas que facilitan información sintetizada, se pueda generar una falsa sensación de seguridad y de que “todo ya está hecho”.
La presentación de pósters fue un ejercicio de ilusión y, casi, de ilusionismo: la presentación de 40 pósteres en poco más de una hora fue una maravilla y un placer. Una vez pasadas las Jornadas es momento de encontrar tiempo para hacer un visionado con más detalle de los pósters presentados, con temáticas clásicas de bibliotecas, gestores bibliográficos y recursos 2.0 pero también de otros temas como la biblioterapia infantil, el fraude en información en salud y la prescripción de recursos de información para pacientes.
En el taller sobre nuevos y múltiples recursos de información en ciencias de la salud, se trató la problemática de los recursos de información que resultan fragmentarios respecto a los artículos médicos en lengua española y los artículos internacionales, respectivamente. También se trataron los problemas sobre la selección y la compra de recursos a nivel de las bibliotecas de las diferentes comunidades autónomas.
En el taller sobre redes sociales se pusieron encima de la mesa cuestiones como la relación entre los perfiles personales e institucionales en las redes sociales, sus limitaciones y sus riesgos. La solución no está nada clara y es normal que sea así porque hay presiones e intereses en ambos sentidos. Actualmente, los perfiles personales facilitan la libertad de expresión y resultan más atractivos quizá justamente por este motivo. En mi opinión, los perfiles institucionales aún tienen que acabar de encontrar su sitio, si es que deben tener alguno.
En la mesa redonda sobre usuarios y bibliotecas se propuso una reflexión sobre la sensación y la realidad de algunos profesionales que se sienten autosuficientes en cuanto a sus necesidades de información. Merece la pena conocer y reconocer las características de estos perfiles y, sobre todo, es importante que los especialistas en información y documentación piensen estrategias específicas que incluyan a estos profesionales con “perfil experto” y, al mismo tiempo, unos y otros hagamos un poco de autocrítica.
Asistir a unas jornadas profesionales es una oportunidad para identificar controversias y oportunidades compartidas por un mismo grupo profesional. Seguramente, saber compaginar dos actitudes -la de estar al servicio de un potencial usuario y la de adelantarse a sus necesidades- es clave. Una vez más, el reto es disfrutar con lo que se hace y conseguir que sea útil.
Bibliosalud 2014: reptes en companyia
L’il·lustre Col·legi de Metges de Madrid s’ha convertit durant un parell de dies en l’escenari de luxe on compartir coneixement i experiències sobre informació i documentació en l’àmbit de la salut. En temps de xarxes socials i amb l’accés generalitzat a un creixent volum d’informació, més que mai el filtratge i l’avaluació de tot aquest volum d’informació generada és un dels grans reptes amb què topa tot professional. Aquest és el context que converteix en imprescindibles les Jornades de Bibliosalud 2014, un espai on fer balanç de l’actualitat i de les principals tendències del sector amb un programa força intensiu, interessant per a professionals de la informació i la documentació i (també) per a metges, farmacèutics, infermers, economistes de la salut, psicòlegs, fisioterapeutes, estadístics, etc.
A la conferència inaugural “Col·legis invisibles i altres formes científiques no col·legiades ni invisibles d’accedir a la informació rellevant en el moment oportú” es va valorar àmpliament el fet que actualment és possible (i recomanable) identificar i accedir al coneixement majoritari sobre una qüestió i, també, al seu posicionament contrari majoritari. Per entendre el món, val la pena fer una fotografia, si bé no exhaustiva, sí significativa sobre quines són les forces i els interessos principals que s’amaguen darrera de cada qüestió de manera que el coneixement formal i el coneixement informal siguin elements facilitadors d’una bona aproximació a un conjunt de realitats que cal tenir presents per poder elaborar una visió crítica de qualsevol tema.
Així, doncs, la funció de filtratge de la informació més rellevant és tan necessària com sempre; les eines i els recursos per aconseguir-ho és el que ha canviat. El perill dels temps actuals, però, és que ens quedem a la superfície. Una reacció fàcil és quedar-nos amb els grans titulars i (només) els documents de síntesi. La qüestió és ser conscients que sota de la punta de l’iceberg, sempre hi ha molt més. A banda de tot això, cal llegir i cal escriure, cal elaborar el coneixement com sempre s’ha fet malgrat que ara, atesa la rapidesa d’accés i la profusió d’eines que faciliten informació sintetitzada, es pugui generar una falsa sensació de seguretat i de que “tot ja està fet”.
La presentació de pòsters va ser un exercici d’il·lusió i, gairebé, d’il·lusionisme: la presentació de 40 pòsters en poc més d’una hora va ser una meravella i un plaer. Un cop passades les Jornades és moment de trobar temps per fer un visionat amb més detall dels pòsters presentats, amb temàtiques clàssiques de biblioteques, gestors bibliogràfics i recursos 2.0 però també d’altres temàtiques com ara la biblioteràpia infantil, el frau en informació en salut i la prescripció de recursos d’informació per a pacients.
En el taller sobre nous i múltiples recursos d’informació en ciències de la salut, es van tractar les problemàtiques dels recursos d’informació que resulten fragmentaris pel que fa als articles mèdics en llengua espanyola i als articles internacionals, respectivament. També es van tractar els problemes sobre la selecció i la compra de recursos a nivell de les biblioteques de les diferents comunitats autònomes.
En el taller sobre xarxes socials es van posar damunt de la taula qüestions com ara la relació entre els perfils personals i institucionals a les xarxes socials, les seves limitacions i els seus riscos. La solució no està gens clara i és normal que sigui així perquè hi ha pressions i interessos en ambdós sentits. Actualment, els perfils personals faciliten la llibertat d’expressió i resulten més atractius potser justament per aquest motiu. Segons la meva opinió, els perfils institucionals encara han d’acabar de trobar el seu lloc, si és que n’han de tenir algun.
A la taula rodona sobre usuaris i biblioteques es va proposar una reflexió al voltant de la sensació i la realitat d’alguns professionals que se senten autosuficients quant a les seves necessitats d’informació. Val la pena conèixer i reconèixer les característiques d’aquests perfils i, sobretot, val la pena que els especialistes en informació i documentació pensin estratègies específiques que incloguin aquests professionals amb “perfil expert” i, al mateix temps, uns i altres fem una mica d’autocrítica.
Assistir a unes jornades professionals és una oportunitat per identificar controvèrsies i oportunitats compartides per un mateix grup professional. Segurament, saber compaginar dues actituds -la d’estar al servei d’un potencial usuari i la d’avançar-se a les seves necessitats- és clau. Un cop més, el repte és gaudir amb el que es fa i aconseguir que sigui útil.
Salut i documentació 2.0 