Bibliosalud 2014: reptes en companyia

L’il·lustre Col·legi de Metges de Madrid s’ha convertit durant un parell de dies en l’escenari de luxe on compartir coneixement i experiències sobre informació i documentació en l’àmbit de la salut. En temps de xarxes socials i amb l’accés generalitzat a un creixent volum d’informació, més que mai el filtratge i l’avaluació de tot aquest volum d’informació generada és un dels grans reptes amb què topa tot professional. Aquest és el context que converteix en imprescindibles les Jornades de Bibliosalud 2014, un espai on fer balanç de l’actualitat i de les principals tendències del sector amb un programa força intensiu, interessant per a professionals de la informació i la documentació i (també) per a metges, farmacèutics, infermers, economistes de la salut, psicòlegs, fisioterapeutes, estadístics, etc.

A la conferència inaugural “Col·legis invisibles i altres formes científiques no col·legiades ni invisibles d’accedir a la informació rellevant en el moment oportú” es va valorar àmpliament el fet que actualment és possible (i recomanable) identificar i accedir al coneixement majoritari sobre una qüestió i, també, al seu posicionament contrari majoritari. Per entendre el món, val la pena fer una fotografia, si bé no exhaustiva, sí significativa sobre quines són les forces i els interessos principals que s’amaguen darrera de cada qüestió de manera que el coneixement formal i el coneixement informal siguin elements facilitadors d’una bona aproximació a un conjunt de realitats que cal tenir presents per poder elaborar una visió crítica de qualsevol tema.

Així, doncs, la funció de filtratge de la informació més rellevant és tan necessària com sempre; les eines i els recursos per aconseguir-ho és el que ha canviat. El perill dels temps actuals, però, és que ens quedem a la superfície. Una reacció fàcil és quedar-nos amb els grans titulars i (només) els documents de síntesi. La qüestió és ser conscients que sota de la punta de l’iceberg, sempre hi ha molt més. A banda de tot això, cal llegir i cal escriure, cal elaborar el coneixement com sempre s’ha fet malgrat que ara, atesa la rapidesa d’accés i la profusió d’eines que faciliten informació sintetitzada, es pugui generar una falsa sensació de seguretat i de que “tot ja està fet”.

La presentació de pòsters va ser un exercici d’il·lusió i, gairebé, d’il·lusionisme: la presentació de 40 pòsters en poc més d’una hora va ser una meravella i un plaer. Un cop passades les Jornades és moment de trobar temps per fer un visionat amb més detall dels pòsters presentats, amb temàtiques clàssiques de biblioteques, gestors bibliogràfics i recursos 2.0 però també d’altres temàtiques com ara la biblioteràpia infantil, el frau en informació en salut i la prescripció de recursos d’informació per a pacients.

En el taller sobre nous i múltiples recursos d’informació en ciències de la salut, es van tractar les problemàtiques dels recursos d’informació que resulten fragmentaris pel que fa als articles mèdics en llengua espanyola i als articles internacionals, respectivament. També es van tractar els problemes sobre la selecció i la compra de recursos a nivell de les biblioteques de les diferents comunitats autònomes.

En el taller sobre xarxes socials es van posar damunt de la taula qüestions com ara la relació entre els perfils personals i institucionals a les xarxes socials, les seves limitacions i els seus riscos. La solució no està gens clara i és normal que sigui així perquè hi ha pressions i interessos en ambdós sentits. Actualment, els perfils personals faciliten la llibertat d’expressió i resulten més atractius potser justament per aquest motiu. Segons la meva opinió, els perfils institucionals encara han d’acabar de trobar el seu lloc, si és que n’han de tenir algun.

A la taula rodona sobre usuaris i biblioteques es va proposar una reflexió al voltant de la sensació i la realitat d’alguns professionals que se senten autosuficients quant a les seves necessitats d’informació. Val la pena conèixer i reconèixer les característiques d’aquests perfils i, sobretot, val la pena que els especialistes en informació i documentació pensin estratègies específiques que incloguin aquests professionals amb “perfil expert” i, al mateix temps, uns i altres fem una mica d’autocrítica.

Assistir a unes jornades professionals és una oportunitat per identificar controvèrsies i oportunitats compartides per un mateix grup professional. Segurament, saber compaginar dues actituds -la d’estar al servei d’un potencial usuari i la d’avançar-se a les seves necessitats- és clau. Un cop més, el repte és gaudir amb el que es fa i aconseguir que sigui útil.